8è Congrés



La Joventut Comunista fem públiques les tesis del nostre VIII Congrés, celebrat el passat mes d'abril a Madrid sota el lema “En tot barri, centre d'estudis i de treball: Joventut Comunista”, síntesi dels objectius estratègics que ens marquem com a part juvenil del projecte revolucionari del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya pel poder obrer i el Socialisme.

La Joventut Comunista hem de jugar un paper fonamental en els pròxims anys. 

La burgesia, com a única via d'eixida que té per a superar aquesta crisi estructural del capitalisme, està expulsant a innombrables joves treballadors de les seues ocupacions, a l'una que nega el treball a moltíssims altres que acaben els seus estudis i no tenen possibilitat de trobar ocupació. D'aquesta manera, situa la xifra d'atur juvenil en un 53%, més d'1.700.000 joves sense oportunitats de futur. 

A més, aquest nombre tan elevat de joves en cerca d'un lloc de treball, també actua en contra seva en un altre plànol: amb semblant competitivitat, els patrons redueixen el preu de la força de treball, és a dir, oferir menors salaris als joves treballadors. En la majoria de les ocasions, la reducció de salaris és tal que ni tan sols aconsegueixen el cost de reproducció de la força de treball, açò és, no obtenen la remuneració suficient com per a mantenir-se gràcies al seu treball, per la qual cosa han de recórrer a l'ajuda econòmica de la família (que els acullen en l'habitatge familiar o proporcionen una quantitat de diners).

Davant la perspectiva d'una imminent resposta per part de la classe obrera i els sectors populars contra l'extensió de la misèria, la burgesia reforça el poder repressiu de l'Estat: endureix les lleis que enforteixen el seu poder, actua de forma implacable contra tot tipus de mobilització a través de l'aparell policíac-judicial i centralitza encara més les decisions polítiques en el poder executiu.

Clarament la burgesia es prepara per a una guerra oberta (més, si cap) contra la classe obrera i el Poble, una lluita de classes aguditzada fins a l'extrem, un panorama en el qual les forces polítiques han d'escollir de quin bàndol posicionar-se: en el bàndol de la classe obrera en la lluita pel Socialisme, o en el bàndol de la burgesia a favor de la més aguda esclavitud, misèria i fins i tot anihilació física. Totes les posicions que, fent-se passar per progressistes i fins i tot revolucionàries, oferisquen a la classe obrera il·lusions sobre un capitalisme democràtic o humà, solament serveixen per a apuntalar l'esclavitud i aprofundir en la barbàrie.

Avui, igual que quan vam nàixer en 1921, la missió de la Joventut Comunista és estar en cada conflicte obrer i popular per a elevar la consciència, per a explicar que l'única forma d'assegurar les conquestes socials, és mitjançant la instauració d'una economia en la qual els grans mitjans de producció estiguen socialitzats i es troben sota gestió obrera. Perquè una qüestió està clara: totes les millores que puguen arribar en un futur, seran obra exclusiva de la classe obrera organitzada.

En el moviment obrer, la proposta dels CJC és l'organització de la joventut en els Comitès d'Unitat Obrera de cada centre de treball i sector. Aquesta formulació crida als treballadors a organitzar comitès independentment de la seua afiliació sindical i fins i tot de si estan afiliats a un sindicat, per la qual cosa supera la divisió actual i també la falta de combativitat instaurada des de les adreces col·laboracionistes. Els CUO són òrgans de poder de la classe obrera, des dels quals exerceix la seua lluita sindical i política contra els patrons. I que, en mesura que els comunistes intervinguem en ells, sumaran les seues forces al capdavant obrer i popular pel Socialisme.

En el moviment estudiantil, la Joventut Comunista proposem la conformació d'un sindicat únic estatal, que nasca des de la base de les lluites en els centres d'estudi. Els estudiants d'extracció obrera i popular estan sent expulsats de l'educació per l'elevació de les taxes, la reducció de beques, la falta d'eixides laborals i la dificultat de compaginar els estudis amb el treball. Per tant, com a futurs treballadors, el sindicat d'estudiants ha de tenir una orientació classista i revolucionària, compartint estratègia amb els Comitès d'Unitat Obrera.

Així mateix, els atacs de la burgesia contra la classe obrera i els sectors populars també es veuen reflectits en els barris: tanquen col·legis, centres de salut, privatitzen hospitals, eleven el cost del transport urbà i interurbà, sorgeixen brots de racisme, etc. Davant açò, la proposta de la Joventut Comunista, en línia amb la proposta dels comitès d'unitat popular del PCPE, és organitzar un teixit d'assemblees de joves en els barris, que a més lluiten contra les drogues i fomenten un oci col·lectiu contrari a l'individualisme.

Per a fer possible l'abast dels objectius estratègics que ens marquem, aquestes teoritzacions polítiques també han de tenir un reflex en la nostra organització interna. En conseqüència, les nostres tesis aprofundeixen en l'estructuració segons els principis del centralisme democràtic: volem uns col·lectius dels CJC molt més pegats a la realitat dels centres d'estudi, de treball i barris, per açò apostem per la sectorialización. A més, l'adreça dels nostres òrgans es reforça amb la conformació d'un Buró Polític i un Secretariat.


En definitiva, la lectura de les tesis de la Joventut Comunista és un haver de para tot aquell jove obrer que no estiga disposat a acceptar les cadenes. Nosaltres parlem clar: o la classe obrera conquesta el Socialisme sota l'adreça del seu Partit Comunista, o el capitalisme ens condueix a la barbàrie més absoluta.