EL CAPITALISME ENS EXPLOTA, EL PATRIARCAT ENS MATA

El 25 de Novembre, dia internacional de la lluita per l'eliminació de la violència contra les dones, data que ens recorda la necessitat d'unir a la classe obrera contra tot tipus de violència, ja sigui física, psicològica, econòmica o sexual que sistemàticament es s'exerceix contra les dones, cridem a les treballadores perquè s'incorporin a la lluita general de la classe obrera per la construcció del Socialisme­Comunisme.

Els feminicidis i formes extremes de violència contra les dones es produeixen en nombrosos països del món mitjançant l'infanticidi, avortament selectiu o l'abandonament de les nenes i la desaparició o l'assassinat sistemàtic de dones joves i adultes. En més de 70 països es penalitza, persegueix, assetja i agredeix a les dones que no accepten la heterosexualitat com a norma. Per això el 25­N és una data de lluita.

En el capitalisme, la majoria de la població és explotada en els seus llocs de treball, maltractada per les situacions de pobresa i massacrada en guerres imperialistes amb l'únic objectiu d'augmentar els beneficis del capital. Les llibertats constitueixen un privilegi només per a una minoria que dirigeix ​o dóna suport a aquesta realitat.

La llibertat que el decrèpit sistema ens va concedir a les dones per incorporar­nos al món laboral, suposa una condemna a dobles i triples jornades, perquè se'ns adoctrina a les dones en la vocació de servei i cures a les persones, en la submissió i en la subordinació.

 Són moltes les dones que viuen tenallades per la por, la violència i sota el control de les seves parelles i afegida a aquesta realitat, la precarietat, l'atur, la desprotecció social, la feminització de la pobresa col∙loquen a les dones en situació d'absoluta subordinació i esclavitud. El nombre de dones assassinades, les pallisses, les denúncies, els assetjaments augmenten tots els anys no així les denúncies i les ordres d'allunyament.

Seguirem veient com es defineixen els tipus de violència cap a les dones, posant noms, catalogant i classificant, elaborant lleis buides de voluntat política, comptabilitzant dones mortes ... Però els alts nivells d'explotació de la nostra desvaloritzada força de treball de la qual es beneficia el capitalisme en crisi fa que per a una vida lliure de violència ineludiblement cal adquirir consciència de la nostra condició de doblement oprimides i passar a l'organització de la nostra força revolucionària per canviar aquesta realitat.

 No podem consentir que la sobreexplotació que patim impossibilite la nostra participació social i política. És un deure de les organitzacions revolucionàries plantejar l'organització de les dones i de la classe, amb una política de gènere en lluita frontal amb el sistema capitalista, i del seu aliat el patriarcat.

És hora de lluitar contra la violència que aquest sistema exerceix contra nosaltres en les seves múltiples formes! I només nosaltres podem fer­ho. No tenim res a perdre i sí molt a guanyar! Organitzem­amb la resta de la classe obrera contra la violència patriarcal i la violència capitalista i construïm com a classe obrera que som una nova societat que elimini tota forma d'opressió i explotació, la societat d'éssers lliures i plens, la societat socialista­comunista.

Dona, organitza't al teu lloc de treball, al barri, al sindicat, al Partit Comunista!

Per la fi de la violència capitalista i patriarcal!

CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!

PER UNA SOCIETAT SENSE EXPLOTACIÓ NI OPRESIÓ!

PEL SOCIALISME! PEL COMUNISME!

EL CAPITALISME ENS EXPLOTA, EL PATRIARCAT ENS MATA! 

---------------------------------------------------------------------------

EL 25 de Noviembre, día internacional de la lucha por la eliminación de la violencia contra las mujeres, fecha  que nos recuerda la necesidad de unir a la clase obrera contra todo tipo de violencia, ya sea física, psicológica, económica o sexual que sistemáticamente se ejerce contra las mujeres,  llamamos   a las trabajadoras para que se incorporen a la lucha general de la clase obrera  por la construcción del Socialismo-Comunismo.

Los feminicidios y formas extremas de violencia contra las mujeres se producen en numerosos países del mundo mediante el infanticidio, aborto selectivo o el abandono de las niñas y la desaparición o el asesinato sistemático de mujeres jóvenes y adultas. En más de 70 países se penaliza,  persigue, acosa   y  agrede a las mujeres que no aceptan  la heterosexualidad como norma.   Por eso el 25-N  es una fecha de lucha. 

En el capitalismo, la mayoría de la población es explotada en sus puestos de trabajo, maltratada por las situaciones de pobreza y masacrada en guerras imperialistas con el único objetivo de aumentar los beneficios del capital. Las libertades constituyen un privilegio sólo para una minoría que dirige o apoya esta realidad.

La libertad que el decrepito sistema   nos concedió a las mujeres para  incorporarnos  al mundo laboral, supone  una condena a dobles y triples jornadas, porque se nos  adoctrina  a las mujeres en la vocación de servicio y cuidados a las personas, en la sumisión y en la subordinación.

 Son muchas las mujeres que viven atenazadas por el miedo, la violencia y bajo el control de sus parejas y añadida a esta realidad, la precariedad, el paro, la desprotección social, la feminización de la pobreza colocan a las mujeres en situación de absoluta subordinación y esclavitud. El número de  mujeres asesinadas, las palizas, las denuncias, los acosos aumentan todos los años  no así las denuncias  y las órdenes de alejamiento.

Seguiremos viendo cómo se definen los tipos de violencia hacia las mujeres, poniéndoles nombres, catalogando y clasificando, elaborando leyes vacías de voluntad política, contabilizando mujeres muertas…  Pero los altos niveles de explotación de nuestra desvalorizada fuerza de trabajo de la que se beneficia el capitalismo en crisis  hace que  para una vida libre de violencia ineludiblemente hay que  adquirir conciencia de nuestra condición de doblemente oprimidas  y  pasar  a la organización de nuestra fuerza revolucionaria para cambiar esta realidad.

No podemos consentir que la sobreexplotación que padecemos imposibilite nuestra participación social y política. Es deber de las organizaciones revolucionarias plantear la organización de las mujeres y de la clase, con una política de género en lucha frontal con el sistema  capitalista, y de su aliado el patriarcado.

Es hora de luchar contra la violencia que este sistema ejerce contra nosotras en sus múltiples formas! Y sólo nosotras podemos hacerlo.  No tenemos nada que perder y sí mucho que ganar! Organicémonos con el resto de la clase obrera contra la violencia patriarcal y la violencia capitalista y construyamos como clase obrera que somos una nueva sociedad que elimine toda forma de opresión y explotación, la sociedad de seres libres y plenos, la sociedad socialista-comunista.

Mujer,  organízate en tu puesto de trabajo, en el barrio, en el sindicato, en el Partido Comunista.

!Por el fin de la violencia capitalista y patriarcal!

NINGUNA AGRESIÓN SIN RESPUESTA

POR UNA SOCIEDAD SIN EXPLOTACIÓN NI OPRESION

¡POR EL SOCIALISMO! ¡POR EL COMUNISMO!

I CONFERÈNCIA DE LES COMARQUES DEL SUD DEL PAÍS VALENCIÀ

Fa uns dos anys es va plantejar per primera vegada la creació d'un comitè de caràcter intercomarcal a la província d'Alacant, però en aquell temps la realitat era ben diferent. Només existia militància a Alacant ciutat, a la Universitat i un nucli en el Mig Vinalopó, aquest últim va ser el que va fer plantejar-se aquesta necessitat.

Finalment es va analitzar que la realitat material era bastant pobra i que si es constituïa el comitè seria pràcticament el mateix que si es constituïa un a nivell de comarca de l'Alacantí. Per tant, País controlaria aquest nucli fins que es veiés necessari el comitè.

Què ha canviat doncs? Aquests dos últims anys la Joventut Comunista ha vingut creixent o naixent en algunes de les comarques d'Alacant, això es deu a diversos factors, analitzats en les tesis que es presentaran el dia 11 a Ibi, entre els quals podríem destacar el gran treball realitzat en la Universitat d'Alacant que ha comportat nous militants al Baix Segura o a la Marina. Però també són notables les característiques peculiars de la nostra província, sent la quarta província en nombre d'habitants, la capital és la desè-primera ciutat en habitants, això indica un fet constatable, Alacant té ciutats grans però en general la població està molt dispersa, i això té la seva conseqüència política i organitzativa, que si fem bé la nostra feina tindrem militància repartida per totes les comarques.

Òbviament, tampoc podem oblidar els factors en la base econòmica que, encara que comuns a tot l'Estat espanyol, també tenen les seves peculiaritats en la nostra província. L'interior d'Alacant pateix un dels aturs juvenils més alts de l'Estat, diverses de les nostres ciutats apareixen la llista de les més pobres del país, aquestes ciutats i pobles on indústria i economia submergida són pràcticament el mateix terme.

A més d'afegir que aquí, més que en cap altra banda, el sector serveis és predominant, amb la seva temporalitat i precarietat.

Per tot això, la Joventut Comunista de les comarques del sud del País Valencià es reunirà aquest diumenge dia 11 a la localitat d'Ibi, per debatre les que seran les seves tesis constitutives, i de les quals sortirà un comitè de caràcter intercomarcal que doti totes les cèl·lules de la província d'una línia política i una coordinació cada vegada més necessària, ja que el Comitè de País no pot seguir fent aquesta feina cèl·lula per cèl·lula.

Aquest diumenge conclourà el procés que porta obert més d'un mes: l'adaptació del nostre congrés a la realitat del nostre territori. Debatrem entre totes i tots les condicions materials de les nostres comarques, és a dir, les condicions objectives per a constituir aquest comitè, debatrem que caràcter i composició ha de tenir el comitè naixent, dins de l'únic mètode d'un Partit Comunista, que és el centralisme-democràtic i debatrem un mètode de finances que garanteixi la professionalització d'aquestes, no deixant que hi hagi cap territori que no tregui treball per manca de planificació o liquiditat.

Així doncs, no s'espera més d'aquest comitè intercomarcal si no que siga capaç d'articular la direcció política per a tota la Joventut combativa, que es millore el treball organitzatiu descarregant a País de tasques i que puguem abastar tots aquests territoris en què ja haurien estar els Col·lectius de Joves Comunistes, com poden ser Elx, Alcoi, Xávea, etc.

------------------------------------------------------------------

Hace apenas unos dos años se planteo por primera vez la creación de un comité de carácter intercomarcal en la provincia de Alicante, pero por aquel entonces la realidad era bien distinta. Solo existía militancia en Alicante ciudad, en la Universidad y un núcleo en el Mig Vinalopó, este último fue el que hizo plantearse esta necesidad. Finalmente se analizó que la realidad material era bastante pobre y que si se constituía el susodicho comité sería prácticamente el mismo que si se constituía uno a nivel de comarca de l’Alacantí. Por tanto, País controlaría ese núcleo hasta que se viera necesario el comité.

¿Qué ha cambiado entonces? Estos dos últimos años la Juventud Comunista ha venido creciendo o naciendo en algunas de las comarcas de Alicante, esto se debe a diversos factores, analizados en las tesis que se presentarán el día 11 en Ibi, entre los que podríamos destacar el gran trabajo realizado en la Universidad de Alicante que ha traído consigo nuevos militantes en la Vega Baja o en la Marina. Pero también son notables las características peculiares de nuestra provincia, siendo la cuarta provincia en número de habitantes, la capital es la décimo-primera ciudad en habitantes, esto indica un hecho constatable, Alicante tiene ciudades grandes pero en general la población está muy dispersa, y esto tiene su consecuencia política y organizativa, que si hacemos bien nuestro trabajo tendremos militancia repartida por todas las comarcas.

Obviamente, tampoco podemos olvidar los factores en la base económica que, aunque comunes en todo el Estado español, también tienen sus peculiaridades en nuestra provincia. El interior de Alicante sufre uno de los paros juveniles más altos del Estado, varias de nuestras ciudades aparecen la lista de las más pobres del país, esas ciudades y pueblos donde industria y economía sumergida son prácticamente el mismo término. Además de añadir que aquí, más que en ninguna otra parte, el sector servicios es predominante, con su temporalidad y precariedad.

Por todo esto, la Juventud Comunista de las comarcas del sur del País Valencià se reunirá este domingo día 11 en la localidad de Ibi, para debatir las que serán sus tesis constitutivas, y de las que saldrá un comité de carácter intercomarcal que dote a todas las células de la provincia de una línea política y una coordinación cada vez más necesaria, ya que el Comité de País no puede seguir haciendo este trabajo célula por célula.

Este domingo concluirá el proceso que lleva abierto más de un mes: la adaptación de nuestro congreso a la realidad de nuestro territorio. Debatiremos entre todas y todos las condiciones materiales de nuestras comarcas, es decir, las condiciones objetivas para constituir este comité, debatiremos que carácter y composición debe tener el comité naciente, dentro del único método de un Partido Comunista, que es el centralismo-democrático y debatiremos un método de finanzas que garantice la profesionalización de estas, no dejando que haya ningún territorio que no saque trabajo por falta de planificación o liquidez.

Así pues, no se espera más de este comité intercomarcal si no que sea capaz de articular la dirección política para toda la Juventud combativa, que se mejore el trabajo organizativo descargando a País de tareas y que podamos abarcar todos esos territorios en los que ya deberían estar los Colectivos de Jóvenes Comunistas, como pueden ser Elx, Alcoi, Xávea, etc.

Charla en Monforte del Cid (Alicante)

El pasado 25 de septiembre tuvo lugar en monforte del cid la charla cuyo titulo rezaba "¿Por qué debe luchar la juventud?", donde se expuso el proyecto de los Colectivos de Jóvenes Comunistas, basado en el marxismo-leninismo con el objetivo de construir la sociedad socialista.

Vemos como en nuestros pueblos y comarca existe una gran tasa de trabajo precario donde se carecen de unas correctas condiciones laborales de salud laboral y donde existe un alto índice de desempleo entre la juventud de la clase obrera y popular. Además de carecer de un ocio saludable y diverso, alejado de las drogas y del consumismo alienante, así como las dificultades que tenemos para desarrollar un proyecto de vida propio independiente de nuestros familiares, ello se suma a la carestia de los estudios, sobre todo universitarios.

Es por ello que la juventud obrera debemos organizarnos y luchar por nuestro futuro, porque si el presente es de lucha, el futuro es nuestro.

ORGANIZATE Y LUCHA EN LOS CJC

Els Col·lectius de Joves Comunistes del País Valencià al llarg d'aquest curs polític/Los Colectivos de Jóvenes Comunistas del País Valencià a lo largo de este curso político.

En l'últim ple del Comitè de País Valencià dels CJC, reunit a l'agost, s'ha valorat aquest curs polític com a positiu, amb un reforç de la Joventut Comunista al País Valencià a nivell intern i de cara a les masses, amb un cada vegada més gran nombre de quadres capaços de reforçar la nostra organicitat leninista com d'intervenir en les problemàtiques concretes de la joventut treballadora i d'extracció popular i amb més influència en les seues organitzacions de masses.

Però no podem quedar-nos ací, per això per al curs entrant ens hem proposat millorar encara més la nostra intervenció entre les masses juvenils, repte que hem de saber portar endavant sense dubte en un període de lluita ideològica davant l'oportunisme, que sedueix fàcilment amb les seues falses solucions a curt termini a gran part de la joventut d'extracció obrera i popular que viu en una situació límit. Lluita d'especial importància en el nostre territori, en el qual elements d'aquest nova socialdemocràcia es troben ara mateix en un gran nombre d'institucions, des d'ajuntaments al propi govern de la Generalitat, però també en fronts en els quals interactuem amb la nostra classe en la lluita diària, sobretot en l'àmbit del sindicalisme estudiantil.

Aquest curs entrant serà sens dubte un any en què la Joventut Comunista va tensar totes les seues forces, amb unes eleccions generals i al mateix temps processos congressuals i conferencials a tots els nivells. Amb tot això hem de ser capaços de renovar les nostres pròpies estructures organitzatives, atendre a la batalla electoral sota la direcció del PCPE i alhora no descuidar gens la nostra intervenció en els fronts en què les masses juvenils d'extracció obrera i popular intenten resoldre els problemes que com a classe l'afecten. Serà un any carregat de durs reptes a l'altura dels quals sabrem estar.

------------------------------------------

En el último pleno del Comité de País Valencià de los CJC , reunido en agosto, se ha valorado este curso político como positivo ,con un refuerzo de la Juventud Comunista en el País Valencià a nivel interno y de cara a las masas, con un cada vez mayor número de cuadros capaces de reforzar nuestra organicidad leninista como de intervenir en las problemáticas concretas de la juventud trabajadora y de extracción popular y con mayor influencia en sus organizaciones de masas.

Pero no podemos quedarnos ahí, por ello para el curso entrante nos hemos propuesto mejorar aun más nuestra intervención entre las masas  juveniles, reto que hemos de saber llevar adelante sin duda en un periodo de lucha ideológica frente al oportunismo , que seduce fácilmente con sus falsas soluciones cortoplacista a gran parte de la juventud de extracción obrera y popular que vive en una situación límite. Lucha de especial importancia en nuestro territorio, en el que elementos de este nueva socialdemocracia se encuentran ahora mismo en un gran número de instituciones, desde ayuntamientos al propio gobierno de la Generalitat, pero también en frentes en los que interactuamos con nuestra clase en la lucha diaria, sobre todo en el ámbito del sindicalismo estudiantil.

Este curso entrante  va a ser sin duda un año en que la Juventud Comunista va a tensar todas sus fuerzas, con unas elecciones generales y a su vez procesos congresuales y conferenciales a todos los niveles. Con todo ello hemos de ser capaces de renovar nuestras propias estructuras organizativas, atender a la contienda electoral bajo la dirección del PCPE y a su vez no descuidar ni un ápice nuestra intervención en los frentes en que las masas juveniles de extracción obrera y popular tratan de resolver los problemas que como clase le afectan. Será un año cargado de duros retos a cuya altura sabremos estar.

Contra l'imperialisme sionista i el seus propagandistes!

Davant l'actuació del cantant Matisyahu al festival ROTOTOM, el Comité de País Valencià dels

Col·lectius de Joves Comunistes declarem:

El cantant Matisyahu és un sionista declarat, com demostren les lletres de les seues cançons. El sionisme, fonament ideològic de l'estat d'Israel, és una ideologia racista, per quant propugna la supremacia d'un poble sobre la resta, la qual cosa li'n donaria dret a expulsar de la seua pròpia terra al poble palestí.

Amb el suport i la protecció de les potències imperialistes, Israel porta des de la seua fundació espoliant al poble palestí, ocupant les seues terres i massacrant la seua població. Israel és un estat genocida i el sionisme, la ideologia del cantant Matisyahu, és la base que justifica els seus crims contra la Humanitat.

Els governs dels estats capitalistes, entre ells l'espanyol, donen suport a Israel i justifiquen les seues accions contra el poble palestí, com les operacions Plom Fos (2008) o Marge Protector (2014), que van causar milers de morts a la franja de Gaza. També les continues morts de palestins i l'existència de milers de presoners polítics a les presons d'Israel.

Front això, la solidaritat amb el poble palestí és una obligació, una forma de les quals és la campanya BDS (boicot, desinversió i sanció),semblant a la que en altre temps es va fer contra l'odiós règim de l'apartheid a Sud-àfrica. L'estat d'Israel ha de percebre el rebuig que la seua política provoca, que les seues accions tenen conseqüències tant pel que fa a la imatge com econòmiques; eixe és l'objectiu de la campanya BDS contra els interessos exteriors israelians, un objectiu i uns mètodes perfectament legítims.

El boicot a les actuacions d'artistes israelians és una de les formes de manifestar eixe rebuig, per la qual cosa sempre està justificat, especialment si es tracta de col·laboradors actius amb el sionisme, com és el cas del cantant Matisyahu. Per això desde el Comité de País Valencià dels Col·lectius de Joves Comunistes estem d'acord amb la campanya per l'anul·lació de l'actuació d'aquest i vam considerar una victòria de la solidaritat l'anunci de la seua cancel·lació.

Tanmateix, el poder de l'estat d'Israel sobre els governs aliats és immens, com s'ha demostrat en aquest cas, quan a la crida de la seua ambaixada s'han mobilitzat mitjans de comunicació, el govern de l'estat i l'autonòmic i fins i tot el poder judicial. Entre tots han aconseguit que la direcció del festival ROTOTOM, més atenta al negoci i a no enfrontar-se als poders fàctics que als principis de pau i solidaritat que diu professar, es desdiga i torne a incloure al programa l'actuació de Matisyahu, tot justificant la seua posició anterior en una inexistent violència per part de la campanya BDS.

Especial menció mereix la miserable actitud del govern valencià, expressada per la seua portaveu Mònica Oltra, que s'ha sumat al discurs oficial. Amb la seua actuació s'ha retratat com qualsevol altre partit del capital i el seu govern i ha mostrat el que veritablement es pot esperar d'eixe govern i dels partits que li donen suport, totalment alineats amb el sionisme i els poders fàctics.

L'argument expressat per govern del PP, la premsa del sistema i finalment també pel govern valencià és ridícul. Fent seu el victimisme dels israelians, que acusen d'antisemitisme qualsevol crítica als seus crims, acusen als partidaris del boicot de racistes, inquisitorials i antijueus. Però això és fals, ací els únics antisemites són els neonazis i l'estat d'Israel, que massacra a un poble semita com ara el palestí.

La solidaritat amb Palestina no s'identifica amb actituds racistes ni supremacistes, cosa que sí fan els sionistes. Totes les ètnies i religions mereixen la mateixa consideració. El nostre poble, una part considerable del qual és d'ascendència jueva, no pot ser antisemita, tret d'una ínfima minoria ultradretana que és rebutjada majoritàriament. Els jueus són una ètnia i una religió com qualsevol altra del món, ni millor ni pitjor. El que majoritàriament és rebutjat no són els jueus ni la seua religió, sinó l'actuació criminal de l'estat d'Israel i el col·laboracionisme dels nostres governs.

La raó del boicot a Matisyahu no és, doncs, una actitud racista i inquisitorial, sinó la solidaritat amb un poble oprimit, el palestí, per qui sí actua de forma racista i amb mètodes imperialistes que recorden als dels nazis: l'estat d'Israel.

En conseqüència, el Comité de País Valencià delsCol·lectius de Joves Comunistes  ens solidaritzem amb la campanya per l'anul·lació de l'actuació de Matisyahu i rebutgem l'actitud del govern de l'estat, del valencià i la que finalment ha adoptat la direcció del ROTOTOM. Per això cridem al boicot actiu de l'actuació del cantant sionista Matisyahu, el proper dissabte 22 d'agost, si finalment arriba a produir-se.

La lluita del poble palestí front a límperialisme i el colonialisme sionista continuarà fins a la victòria, i la solidaritat amb eixa lluita és la nostra obligació.
Per un Estat palestí lliure, socialista i sobirà!

Comité de País Valencià dels

Col·lectius de Joves Comunistes

Comunicado del PCPE ante las amenazas fascistas que han recibido los camaradas de la Vega Baja.

Varios miembros del PCPE de la Vega Baja han recibido cartas amenazantes provenientes de sectores ligados al fascismo y la extrema derecha.

Este hecho no es casual y responde a la actual situación de crisis sistémica del capitalismo donde la burguesía ve peligrar su cuota de ganancia, recurriendo entonces al uso de su brazo armado, el fascismo. Con esto, queremos apuntar que el fascismo no es un fenómeno aislado y espontáneo sino que está ligado a los intereses de la clase dominante capitalista, la burguesía. Esa bestia dormida pero latente que es el fascismo, se configura de este modo, en la herramienta con la que las élites quieren mantener su hegemonía, cada vez con mayor dificultad.

Pese a la invisibilidad informativa y mediática a la que es sometido, el PCPE supone una seria amenaza a la burguesía, puesto que es el único partido que antepone los intereses de la clase obrera sobre cualquier otro. Los comunistas no vacilamos en nuestra posición dentro de la lucha de clases. No especulamos ni vendemos a los trabajadores con el fin de aliviar los balances de gestión del capitalismo o de obtener unas migajas por parte de estos.

Las modas, como los fuegos de artificio, tienen un comienzo fulgurante pero un recorrido bastante efímero. La postura del PCPE es la coherencia y la honestidad, no engañamos ni disfrazamos la realidad con falsas promesas. Llamamos a las cosas por su nombre y mantenemos una férrea posición de confrontación ideológica con los enemigos de la clase obrera.

Es por ello, que pese a la supuesta irrelevancia que nos otorgan los medios y las elecciones burguesas, supongamos una seria amenaza para los intereses de futuro del capitalismo. Un capitalismo que desvela su verdadero rostro violento cuando ve peligrar sus posiciones.

El fascismo se ha instalado en Orihuela y sólo cabe una respuesta para combatirlo: organización, organización y organización. Una contestación organizada sin caer en provocaciones será la mejor herramienta para arrinconar la violencia del sistema. Y sobre todo se hace imprescindible un ejercicio de refrescar nuestra olvidada memoria histórica, no como un ejercicio de obsoleta nostalgia sino como medida para que no vuelvan a repetirse vergonzosos episodios del pasado.

Xerrada sobre l'Estat Islàmic en la Marina Baixa

El passat 18 de març es va celebrar a la Vila Joiosa, a la comarca de la Marina Baixa, província d'Alacant, una xerrada sobre la ingerència imperialista d'EUA, la UE i les seves aliades titelles en aquells països d'Orient Mitjà que posseeixen recursos naturals de valor estratègic i governs antiimperialistes que defensen als seus pobles i impedeixen la rampinya imperialista.

La ponència va ser a càrrec de l'analista polític palestí Fayed Badawi, coneixedor de primera mà d'aquesta realitat. En ella es va situar com a la calor de l'anomenada "Primavera Àrab", que va ser una maniobra imperialista per tombar a dirigents antiimperialistes i d'altra banda canviar a velles marionetes de l'imperialisme, desgastades davant els seus pobles, per altres noves al capdavant dels governs del món àrab, ha anat sorgint l'Estat Islàmic, utilitzat com a agent de la reacció que fos capaç de tombar als estats que han resistit a aquesta maniobra propagandística de desestabilització i encotillar els processos de renovació de titelles que puguin ser desbordats pels pobles àrabs.

Així mateix després de la ponència es va iniciar un animat debat en el qual es va esclarir, com en un suposat procés homogeni com va ser la "Primavera Àrab" es va subministrar armes únicament en aquellls estats que disposaven d'un govern antiimperialista, com en el cas de Síria, o grans recursos naturals com en el cas de Líbia. També, i a l'hora d'explicar la naturalesa d'un fenomen aparentment incomprensible com l'Estat Islàmic, es va evidenciar com més enllà de la propaganda imperialista ens trobem davant un ens no tan diferent del ja tristament conegut paramilitarisme llatinoamericà.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El pasado 18 de marzo se celebró en la Vila Joiosa, a la comarca de la Marina Baixa, provincia de Alicante, una charla sobre la injerencia imperialista de EE.UU., la UE y sus aliados títeres en aquellos países de Oriente Medio que poseen recursos naturales de valor estratégico y gobiernos antiimperialistas que defienden en sus pueblos e impiden la rapiña imperialista.

La ponencia corrió a cargo del analista político palestino Fayed Badawi, conocedor de primera mano de esta realidad. En ella se situó como el calor de la llamada "Primavera Árabe", que fue una maniobra imperialista para tumbar a dirigentes antiimperialistas y por otro lado cambiar a viejas marionetas del imperialismo, desgastadas ante sus pueblos, por otras nuevas al frente de los gobiernos del mundo árabe, ha ido surgiendo el Estado Islámico, utilizado como agente de la reacción que fuera capaz de tumbar en los estados que han resistido a esta maniobra propagandística de desestabilización y encorsetar los procesos de renovación de títeres que puedan ser desbordados por los pueblos árabes.

Así mismo después de la ponencia se inició un animado debate en el cual se esclareció como en un supuesto proceso homogéneo, como fue la "Primavera Árabe", se suministró armas únicamente a los manifestantes de aquellos estados que disponían de un gobierno antiimperialista, como en el caso de Siria, o grandes recursos naturales como en el caso de Libia. También, y a la hora de explicar la naturaleza de un fenómeno aparentemente incomprensible como el Estado Islámico, se evidenció como más allá de la propaganda imperialista nos encontramos ante un ente no tan diferente del ya tristemente conocido paramilitarismo latinoamericano.